El comú català és un llibre sorprenent que ve a desmentir, des de la rigorositat documental, tot el relat de la historiografia oficial, en especial pel que fa a l'edat mitjana a casa nostra.

Autor a penes editat en català o castellà, en aquest llibre se'ns proporciona una bona base sintètica per la història social de les idees llibertàries i el que és més important, un itinerari de cara a la seva aplicació pràctica en la societat d'avui.

Si us va emocionar El arte de volar, la magnífica novel·la gràfica d’Antonio Altarriba amb il·lustracions de Kim, ja podeu venir corrents a la llibreria a cercar la seva segona part, El ala rota, doncs n'és el complement imprescindible.

Per fi editada en català, gràcies a la iniciativa dels seus descendents, la narració ens situa a la Barcelona obrera de la dècada de 1920 en el si d’una família treballadora i llibertària i és configura com un retrat fidedigne de la vida quotidiana de l'època al barri de Sant Antoni.

La nova novel•la de Virginie Despentes narra el descens als inferns d’un home d’una cinquantena anys, Vernon Subutex, després d’haver de tancar Revolver, la botiga de discs que regentava. En aquest cas, el purgatori del protagonista són els carrers de París i les cases dels antics amics i amigues que l’allotgen “provisionalment” mentre surt de l’atzucac.

Na Bárbara té 25 anys i és de Sevilla, però una entrevista de feina com a auxiliar de vol la durà a Madrid, on finalment aconseguirà la feina que volia i començarà a viure amb tres companys de pis que esdevenen la seva mitja família, tenint en compte que es passa moltes hores pujada damunt un avió i a hotels a milers de quilòmetres de casa i amb la seva vida ficada dins una trolley de l'empresa.

Jordi Cussà ens ofereix la crònica d’una generació desfeta, proposant un gènere bastard,sense límits, amb la barreja justa d’emoció, pietat i, sobretot, veritat. El vigor de les frases directes, els diàlegs esmolats, els jocs de mots, l’amor per l’oralitat, l’al·literació i la ironia es combinen per oferir episodis amb el traç d’una vinyeta narrativa per una banda i instants d’epifania poètica per l’altra. A Formentera lady, les dècades viscudes perillosament, el desgavell social i personal ressonen encara com la sang que s’amuntega rabiosa a la templa.

N'Eva està sense feina i espera que amb la propera entrevista les portes del món laboral es tornin a obrir. Malgrat la poca confiança en si mateixa, adonar-se que ha enviat un currículum sense actualitzar i arribar a una sala d'espera on totes les dones són exactament iguals, amb l'ajuda de la veïna, la senyora Victòria, i l'entrevista poc ortodoxa a la qual assistirà sembla que no pinten bastos del tot. A través d'un currículum, diguem-ne, peculiar, i les preguntes del director general de l'empresa, l'autora crea un diàleg amè i divertit, amb tocs molt reals i tocs que ens transporten a un imaginari molt peculiar. Una mescla molt interessant i que genera l'expectació justa i necessària per voler arribar fins al final de la història, imprevista com la seva protagonista. Una protagonista amb una visió molt particular del món i de les coses que la fa ser a estones freda i aparentment insensible i, a moltes altres, fins i tot, entranyable.

El mot jambalaia invoca una barreja -aparentment insensata- d'espècies picants i matèries primeres; el mateix concepte que proposa aquesta segona «novel•la» d'Albert Forns.

La possessió de Son Puig-Gros com a metàfora dels canvis econòmics que experimentà de manera accelerada la Mallorca dels anys seixanta amb l'arribada del turisme, explicada de manera extraordinària l'any 1968 per un Guillem Frontera de vint-i-dos anys. Una bona definició de l'estacada de mort de l'aristocràcia mallorquina amb poca vista, per una banda; i l'entrada en escena dels nous propietaris de negocis bevedors del turisme, per l'altra, a través dels ulls dels senyors i amos, però també dels seus respectius fills: el classisme, els excessos i l'opulència daurada, però també la decadència i la derrota d'un grup social a les acaballes de la seva història. Club Editor recupera enguany la primera obra de l'escriptor d'Ariany, una obra cabdal per entendre la societat mallorquina contemporània i els seus canvis polítics, econòmics, socials i culturals.