Ja sabeu que a la llibreria ens declarem fans incondicionals de William Ospina. Aquest últim llibre de l'autor colombià no fa més que refermar-nos en la nostra passió. Gairebé és indiferent el que ens expliqui, aquest home escriu fent música amb les paraules, destil·lant una musicalitat fora del comú en cada frase, en cada paraula. En aquest cas, la novel·la -per dir-li d'alguna manera- tracta sobre el moment màgic de creació dels mites romàntics del vampir i de Frankenstein, durant una famosa trobada en un casa Suïssa d'un estiu hivernal entre Byron, els Shelley, Polidori i d'altres escriptors. Per lectors selectes! Gaudiu d'aquesta simfonia literària!

Els bons llibres fan que després de llegir-los ens aboquem a fer allò que propugnen. En aquest cas, l'autor, pianista professional, aconsegueix apropar-nos al univers de la música clàssica d'una forma directa, trencant amb el convencionalisme que sovint impregna aquest circuit musical. Així, després de la lectura, t'agafen unes ganes intenses d'escoltar les peces que et proposen, i fins i tot es suggereix una llista de reproducció per anar escoltant mentre es llegeix. Però 'Instrumental' va molt més enllà que tot això, i sobretot resulta un document excepcional per comprendre l'experiència d'una persona -el mateix autor- que ha patit abusos sexuals durant la primera infància. Narrat descarnadament, de forma directa i en primera persona, la música tan sols és el pretext – o en aquest cas, el vehicle de salvació- per relatar-nos els efectes traumàtics i devastadors de les agressions sexuals sobre la vida d'una persona. La música fou la línia de fuga per excel·lència de Rhodes, una teràpia efectiva per guarir-se. La literatura, i els programes de televisió on apareix assíduament, són igualment recursos terapèutics, però a més li serveixen com a instrument de denuncia. En tots els àmbits, el talent de l'autor és saber sublimar el dolor i la violència per convertir-los en art.

Llibre pòstum del malauradament desaparegut Eduardo Galeano, un gran entre els grans dels narradors compromesos del nostre temps. La primera part, al més pur estil de l'autor uruguaià, s'articula a partir de microrelats punyents de prosa vivaç acompanyats de detallistes il·lustracions; a la segona, com una mena de comiat d'algú que se sabia greument malalt, s'hi han introduït notes del propi autor de perfil literari i autobiogràfic. El caçador d'històries es podria concebre com un llibre-homenatge de l'autor als seus lectors, llegir-lo pot ser un homenatge de gratitud de tornada per a qui tant ens ha donat i de qui tant hem après.