@ciutatinvisible: Formentera lady

La literatura d’en Jordi Cussà enganxa com el cavall. Si, si, la metàfora pot semblar fàcil o potser  exagerada, però feia temps que un llibre no ens atrapava -o enganxava- tant. Formentera Lady continua amb l’estil endimoniat de Cavalls Salvatges, la seva –per fi i ja era hora, feliçment reeditada- primera novel·la. Amor, drogues, addiccions, trapis, monos, treball sexual, música, experimentació, vida desenfrenada portada al límit... però sobretot, com la remor d'un mar de fons, L-I-T-E-R-A-T-U-R-A.

La narració s’estructura en uns relats que ens arriben com a ecos controvertits del cavalcar insondable de part d’una generació que, a principis de la dècada de 1980, posaren el cos i l’ànima en fugir per trobar-se, i en moltes –masses- ocasions, perdre’s definitivament pel camí. En aquest sentit, Cussà és un supervivent, testimoni d’excepció d’un temps i d’aquell tipus de cultura, sempre a peu canviat, que alguns anomenen contracultura. Tot i que, en el seu cas, -i això encara el fa més valuós-, no restringida exclusivament a les ovelles negres esgarriades de la classe mitjana-alta de l’època, ni a l’epicentre centralista barceloní. Tota una geografia social tant nostrada com, de vegades, desconeguda.

Els canvis constants de narrador, de punt de vista, proporcionen una composició coral que va reteixint el relat d’una forma original, amb un ritme frenètic, sincopat de reflexibilitat. L’obra de l’autor constitueix, tal i com es diu a la contraportada, un gènere bastard, una forma literària que viatja als límits fronterers entre l’exclòs i l’admès, que transita entre el centre i les perifèries extraterritorials, una frontissa que permet unir l’estètica i la vida arran de terra.

Esteu avisades, ja teniu llibre per l’estiu!