Na Sònia Moll ens escriu una ressenya sobre la novel·la La primavera del comissari Ricciardi, ambientada a Nàpols i amb l'estació més florida com a rerefons. Qui haurà assassinat na Calise? El comissari no pararà fins a trobar la solució del crim...

Jenny Offill (Massachussets 1962) és l'autora d'aquesta perla. Departament d'especulacions posa a la palestra la seva relació de parella, la maternitat, les frustracions, el com hem arribat fins aquí, el tot allò que voliem ser i que... no hem sigut. Escriu a cop de flaixbac, de càpsules i comprimits que ens poden portar d'una conversa en un viatge de joventut, als seus alumnes o a afinadissimes reflexions a partir de petits detalls vitals. De la quotidianitat comuna al dubte de tot allò viscut, dels petits gestos als debats més trascendents de la condició humana. Tot això amb una escriptura energètica, vital i veloç. De fet, el diàleg que té amb ella mateixa l'autora i el clima en què ho fa provoca una lectura trepidant com una bona conversa, com un recull de cafès compartits i confesions. Jenny Offill posa el fetge a cada pàgina i, alerta, crea adicció.

Atenció baixaulians del món: estem d'enhorabona! L'editorial Periscopi ha recopilat diferents articles periodístics de l'autor, i el resultat ha sigut una bonica edició acompanyada per il·lustracions realitzades per ell mateix. El concepte d'art, la literatura, les fonts d'inspiració, les influències, els ambients suggeridors, la vida quotidiana…tota una immersió a l'univers Baixauli. Un llibre imprescindible pels seus seguidors incondicionals que cada vegada som més. Per la resta, llegiu-vos els seus llibres 'L'home manuscrit' i 'La cinquena planta'.

Obrir un parèntesi que no saps quan es tancarà, vet-ho aquí la vida. Obrir un parèntesi a la teva vida de dona, cansada de fer de mare-mare i de mare-companya. Trobar-se en l'impàs de deixar de ser una dona jove, una etapa liminal, de trànsit entre un estat i un altre, de ritus de pas, refugiada en una caseta arran de platja, una platja que t'abraça, també amb forma de parèntesi. Regenerar-te, recomposar-te com una estrella de mar, en una metamorfosis del tot al res i del res al tot. Aquesta és la proposta, a mig camí entre Kafka i Beckett, d'aquest llibre carregat de simbolisme i d'imatges precioses i efectives. Després de 'La Gatera', que ens va sorprendre per la capacitat de desdoblament dels personatges i la capacitat de recreació d'un portentós imaginari oníric, Muriel Villanueva ens regala aquest nou treball amb il·lustracions d'Aitana Carrasco, on hom voldria que el parèntesi no s'acabés de tancar mai.

Si heu hagut de fer alguna tesi doctoral segurament us sonarà la vida que duu na Minerva, la protagonista de la novel·la. La literatura medieval i el concepte del temps circular són el camp de batalla d’aquesta jove que un dia, en sortir de festa per deixondir-se un poc, descobreix que Barcelona està plena de cérvols: a les parets, a la cervesa de moda, a la roba... Conèixer en Ricard, el viatge a Suècia i la conversa amb Patri Heras faran que les peripècies de la protagonista construeixin un relat amb tocs fantàstics i sobrenaturals però també amb la quotidianitat com a teló de fons.

Per les persones amants i/o seguidores de JD Salinger, és un llibre que cal llegir. Amb l'excusa que ningú no havia escrit sobre la història d'amor entre l'escriptor i Oona O'Neill (posteriorment passà a anomenar-se Oona Chaplin), Beigbeder se submergeix en el Nova York dels anys 40 quan Salinger encara estudiava a la universitat i Oona era la it-girl del moment. És una història d'amor ficcionada (Salinger era molt escrupolós amb la seva intimitat i la seva família també ho és, fet pel qual és molt difícil publicar i/o trobar fragments o obres inèdites de l'autor), però que ens acosta una mica més a la personalitat peculiar de l'escriptor, molt influenciada pel seu ingrés a l'exèrcit americà durant la Segona Guerra Mundial i que dóna peu a la separació dels protagonistes. Per la novel·la també hi desfilen personatges il·lustres de la literatura d'aquell moment com Hemingway, Capote o Fitzgerald.

Fa anys que ell es planta davant la seva finestra i emet sons, respiracions, moviments... Com per voler dir qualque cosa. Ella, davant l'ordinador i sentint la seva presència aboca les paraules que els han dut fins aquí. El no ser-hi tot o ser-hi massa, les escenes quotidianes fora de la lògica i el capficament d'una dona que s'ha reclòs com un capoll dins una presó de paraules, sentiments i emocions envers una persona que ja no és persona, que “ha tornat no-res”. Una novel·la que brolla poesia i que farà passar gust a la persona que el tengui entre les mans en poder submergir-se en el seu llenguatge i vocabulari.

En Llull i na Clàudia viatgen fins a Alacant sense saber que la tornada serà diferent de com se suposaria que havia de ser. La ruptura i els records provocats per aquesta faran que en Llull rebi el suport del seu millor amic, n'Eldar. L'abandonament, les caixes, els records, l'ordinador... I l'amor. Un amor que porta a un desenllaç segurament inesperat, d'aquells que surten dels mapes dels tòpics. Casagran ha creat un relat amb situacions quotidianes i situacions límit que posen a prova els seus personatges i ho remata intercalant uns poemes que condensen la intensitat de les històries més o menys plenes de tragèdia, però sobretot de vida.