@ciutatinvisible: Les generacions espontànies

N'Eva està sense feina i espera que amb la propera entrevista les portes del món laboral es tornin a obrir. Malgrat la poca confiança en si mateixa, adonar-se que ha enviat un currículum sense actualitzar i arribar a una sala d'espera on totes les dones són exactament iguals, amb l'ajuda de la veïna, la senyora Victòria, i l'entrevista poc ortodoxa a la qual assistirà sembla que no pinten bastos del tot.

A través d'un currículum, diguem-ne, peculiar, i les preguntes del director general de l'empresa, l'autora crea un diàleg amè i divertit, amb tocs molt reals i tocs que ens transporten a un imaginari molt peculiar. Una mescla molt interessant i que genera l'expectació justa i necessària per voler arribar fins al final de la història, imprevista com la seva protagonista. Una protagonista amb una visió molt particular del món i de les coses que la fa ser a estones freda i aparentment insensible i, a moltes altres, fins i tot, entranyable.