Pels qui ens preocupem per impulsar pràctiques polítiques emancipatòries de forma autònoma al capital en els temps actuals, és de vital importància tenir referents arreu que hagin viscut situacions similars. De la mateixa manera que els membres de partits com Podemos s'han basat amb teories i narratives emanades dels canvis governamentals progressistes de la Amèrica Llatina, els membres del col·lectiu Pensaré Cartoneras han recopilat un seguit de textos i reflexions provinents dels moviments socials de base del mateix continent. Els textos ens il·lustren sobre les (in)compatibilitats-(im)possibilitats i els límits de la política institucional respecte a l'autonomia dels moviments socials i l'extensió de les pràctiques antagonistes. En molts casos la «revolució democràtica» s'ha quedat en mer recanvi generacional de les elits, en relegitimització del sistema polític i certa redistribució dels recursos, però no en un qüestionament real dels fonaments del mode de producció hegemònic. La inflació dels governs i administracions ha comportat també una deflació de la protesta social al carrer i del contrapoder polític horitzontal i des de baix dels moviments.