@ciutatinvisible: El parèntesi esquerre
-
Obrir un parèntesi que no saps quan es tancarà, vet-ho aquí la vida. Obrir un parèntesi a la teva vida de dona, cansada de fer de mare-mare i de mare-companya. Trobar-se en l'impàs de deixar de ser una dona jove, una etapa liminal, de trànsit entre un estat i un altre, de ritus de pas, refugiada en una caseta arran de platja, una platja que t'abraça, també amb forma de parèntesi. Regenerar-te, recomposar-te com una estrella de mar, en una metamorfosis del tot al res i del res al tot. Aquesta és la proposta, a mig camí entre Kafka i Beckett, d'aquest llibre carregat de simbolisme i d'imatges precioses i efectives. Després de 'La Gatera', que ens va sorprendre per la capacitat de desdoblament dels personatges i la capacitat de recreació d'un portentós imaginari oníric, Muriel Villanueva ens regala aquest nou treball amb il·lustracions d'Aitana Carrasco, on hom voldria que el parèntesi no s'acabés de tancar mai.
