La ciutat i la casa
Llibreria crítica de barri
-
La ciutat i la casa, Natalia Ginzburg (Club Editor, 2017)
Ginzburg va teixir, amb aquesta obra, un relat epistolar magnífic i excepcional. A través de les cartes que Giuseppe envia a amistats, família i una examant (i, alhora les cartes que també s’escriuen entre totes elles, ja que formen part d’un grup d’amistats), Ginzburg ens presenta la ciutat com l’espai on es produeix la despersonalització i la casa com a lloc a conservar per no perdre la identitat (el nosaltres) i, també, com aquesta és un espai de confluència entre família de sang i la família que triam. I què passa quan aquesta casa deixa d’existir, deixa d’estar habitada per qui ho havia fet fins ara? Que les relacions que s’hi havien teixit cada cop es dilueixen més i més, fins i tot arribant a desaparèixer.
Ginzburg ens mostra un dels grans canvis del segle XX: la transformació de la família tradicional, els canvis de rol, etc., però també com aquesta pot representar que tinguem el futur “enganxat a la sola de les sabates”.
La tristesa que travessa tot el llibre, però, va acompanyada d’un rerefons optimista i vitalista: el no rendir-se mai, malgrat les pèrdues pel camí. Com bé diu la traductora del llibre, Meritxell Cucurella-Jorba: “l’optimisme dels soldats de la batalla quotidiana”. I ho fa amb un to molt quirúrgic i concís que us farà remoure per detalls que, potser a primera vista, no havíeu contemplat.
