Aquest relat autobiogràfic d'una vida singular i sorprenent narra el camí seguit per Alexandre Jollien, un
jove amb paràlisi cerebral que, a causa del seu handicap, estava destinat a enrotllar cigars en un taller ocupacional
per a persones discapacitades, i que, després d'un llarg periple, va aconseguir estudiar Filosofia a la universitat.
Tot narrant la seva exeperiència, difícil i dolorosa però sempre estimulant, a través d'un diàleg fictici amb Sòcrates,
l'autor convida de manera insistent a qüestionar la distinció entre normal i anormal. No proposa pas una solució
tranquil·litzadora o harmoniosa, sinó més aviat un dubte que fa capgirar el que fins ara crèiem saber i que ben sovint
marca el nostre comportament davant tot allò que és aliè, diferent, estrany.
