«Pot dir res, el meu dietari, al públic estranger? Però pot dir res, de veritat, a algú que no visqui en la meva pròpia pell?» Publicats originalment a l’editorial Humanitas de Bucarest, en quatre volums que van des del 1990 fins al 2017, en períodes de set anys, segons Mircea Cartarescu els seus dietaris són, per davant de tot, un «diàleg amb mi mateix».
En aquesta antologia, la primera que s’ofereix d’aquests quatre volums al públic de fora de Romania, es poden palpar, a més de vivències, visions, somnis i malsons personals, el món literari romanès i la projecció internacional de l’autor, la lectura, el cinema i la música, o la família. També el testimoni de la solitud i el patiment de qui «està fet per a la literatura. A pesar de tothom i de tot», i la fragilitat i l’evolució de la crisàlide mentre es converteix en papallona. La lectura dels dietaris permet resseguir, com el mateix autor ha afirmat en alguna ocasió, «la cartografia més extensa i més
