Sant Vicent Ferrer és un personatge immens. En l’Europa a cavall dels segles XIV i XV va ser un referent a qui acudien tant reis, papes i ciutats, com gent humil i subalterna. Els uns li demanaven consells, els altres consol, en un temps convuls sacsejat per guerres, pestes i fams. Bona part de les seues experiències i del seu pensament ens han arribat a través dels Sermons. El caire doctrinal de les homilies ha dificultat la recepció del que, en realitat, és un artefacte literari formidable. Sant Vicent feia servir contes, narracions, faules i històries com a estratègia pedagògica i persuasiva. Ferran Garcia-Oliver els ha extret del conjunt del sermonari i ens ofereix alhora la versió original i una adaptació per facilitar-ne la lectura. Sant Vicent mereix àmplies audiències. Ple de gràcia i enginy, fascinava els oients i, avui dia, encara és capaç de commoure’ns. Les narracions ens submergeixen en els set pecats capitals de la tardor gòtica, presidits per la violència, la luxúria i la cobdícia, però també ens parlen de la necessitat de la pau i la solidaritat per a l’harmonia del món.
