A PANORAMA DE MORT I DESOLACIÓ, RASHA OMRAN PASSA COMPTES AMB LA DEVASTACIÓ
DELS ANYS EN UN EXERCICI QUE TRANSITA ENTRE LA REBEL·LIÓ, LA RÀBIA I EL FATALISME.
Amb versos esquarterats i lúcids, i sense estalviar-se ni la crueltat ni la tendresa, Omran solapa l’exili que els anys imposen sobre el cos a l’exili que els temps imposen sobre l’individu.
Omran exposa, sense pors ni concessions als lectors, la vivència d’un trencament polidimensional: un trencament personal, però també generacional i social, el d’una societat que s’ha vist partida per una guerra civil i una nova diàspora. La rellevància d’aquests versos no podia ser ignorada pel públic català.
Rasha Omran (1964) és llicenciada en Literatura Àrab per la Universitat de Damasc. Ha estat directora del Festival de Cultura al-Sindiyan. És autora de set poemaris i una antologia de poesia siriana, publicada l’any 2008.
Crítica pública del règim d’El Assad, contra el qual s’ha manifestat en entrevistes i articles, es va exiliar al Caire el 2012, després d’amenaces de la dictadura contra ella i la seva fa-mília.
Omran ha estat considerada, per la seva aposta estilística. la juntura entre la generació clàssica i les noves generacions en la poesia de Síria.
