La tridimensionalitat dels collages fets de capes transparents i varis
tipus de materials és, probablement i a hores d’ara, el leivmotiv més
valorat que la situa en l’exel·lència internacional. Les obres de dones
d’aigua són líquides, transparents i desenfocades, on les figures
es troben en estat eteri quan entren a l’espai aquàtic. S’alliberen,
s’eixamplen i s’inflen dins un camp mitològic.
Sovint es representa a ella mateixa en varis estadis de l’existència i,
constantment amb la figura masculina inspirativa i part indissociable
de la seva vida, treball i art; el Juanjo Barco. Fa de l’amor un dels
temes cabdals des d’on explora en l’expressivitat d’emocions i sentiments,
de forma desacomplexada i amb gran càrrega simbòlica.
També entra en temes socials com el feminisme, anant des de la seva
arrel plasmant-hi idees a través de composicions historiades. Així
mateix, descriu situacions del mon actual que interpreta amb crítica
ferma i conmovedora. Ho fa sempre a través de figures humanes
sobredimensionades en escenaris naturals onírics i, habitualment
amb narracions al·legòriques.