Rusc continua l’expansió i la trenca a estones. Abraça la interacció de moviments i paisatges, de trobades i distàncies entre els cossos d’un jo i un tu mutants. Casa fràgil i compacta, la seva arquitectura s’estira, elàstica, creixent per poliglòssia; també es condensa, viscosa, per la mel que circula travessant cada una de les seves bresques poroses. Erigeix ciutats-colònia i les enfonsa: també és una nova història de l’amor i altres monstres.
Maria Isern Ordeig (Vic, 1994) és graduada en Estudis Literaris i màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals per la Universitat de Barcelona. Actualment fa la tesi entre aquesta universitat i Paris 8 Vincennes-Saint Denis, i és docent a Télécom Paris. El 2017 publica Sostre de carn (Premi Francesc Garriga de poesia, LaBreu Edicions, AdiA, Cafè Central, Edicions del Buc), que parla sobre la fantasia de l’expansió infinita d’un cos i dels plaers i frustracions de l’experiment.
