Submergir-se en el naufragi, poemari guanyador del National Book Award, va ser escrita en un moment d’impàs entre la vida que Rich havia conegut fins aleshores i la vida que li esperava. El seu marit durant disset anys es va suïcidar la tardor del 1970. A partir d’aquell moment, totes les experiències romàntiques de Rich serien amb altres dones. A Submergir-se en el naufragi hi trobem, per primera vegada sense embuts, el canvi de consciència que s’havia anat construint durant anys, i l’autora hi tracta temes com el llenguatge i la seva relació amb el poder, la relació històrica entre homes i dones, i la sexualitat. Hi revela el trajecte intel·lectual i creatiu fet fins aquell moment, i és on es veu, també, el mon que s’obria davant seu. Els lectors acompanyem el jo poètic en aquesta recerca d’una nova manera d’intentar copsar i explicar el mon. És un jo que indaga, dubta i il·lumina.
Al llarg de tota l’obra es mostra la importància del llenguatge per retratar aquestes noves realitats, fugint dels cànons masculins literaris i, per això, buscant una manera alternativa d’expressar-se. Hi ha un compromís, latent en la majoria de poemes, amb la idea de comunitat i interdependència. La consciència, que pot semblar personal, és en realitat una consciència social i compartida. Hi ha un compromís, també, de desenterrar allò silenciat, i és que Submergir-se en el naufragi és un poemari que, en essència, vol donar espai a la possibilitat. La traducció d’en Pol Guasch, més enllà de respectar la incomoditat formal de l’original, manté l’èmfasi allà on Rich el posa, i fa que ens arribin intactes els significats potencials.
Es parla de Rich com una poeta política, però la seva poesia mai no va caure en l’eslògan. Ens arriba amb la mateixa vigència que fa mig segle perquè el que hi transcendeix no son només les idees que hi sorgeixen, sinó la ment —curiosa, intel·ligent, oberta als errors— que hi ha al darrere.
Traducció de Pol Guasch
Pròleg d’Ada Bruguera
