S02019;ha escrit que «ser poeta significa ser capaç de veure la bellesa... en el més humil o sublim, en el més dolç o perillós objecte del món». És el que percep Quim Español en la lleugeresa del temps, arquetip de l02019;elegia, però també en els temes variats que l02019;estimulen: dels malsons als objectes tecnològics, de l02019;art als drames contemporanis o a alguns referents de la literatura. Escrits amb un llenguatge natural, els poemes tenen una força inquietant i fosca. Enmig de la fugacitat, aquesta és una obra amb vocació de perdurar, perquè la bona poesia està feta de temps, però no hi està sotmesa.
Quim Español és arquitecte dedicat també a la poesia, camp en què ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L02019;arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals de Barcelona 1998), 70 poemes i Nadir i altres nits, el poema principal del qual va ser portat al teatre. Al marge d02019;altres llibres sobre teoria de l02019;arquitectura, ha publicat també Entre tècnica i enigma, un volum d02019;assajos amb una mirada transversal sobre diversos àmbits de l02019;art.
