A de ser només Víctor Sunyol escriu sobre objectes petits, insignificants, breus. A partir d’aquests elements s’estableixen uns textos que pretenen apropar el real, i apropar-s’hi, dir-lo –o crear-lo-, mitjançant una poètica que segueix un camí progressiu. Una poètica que en aquest llibre se centra en els elements gramaticals mínims de la llengua, que adquireixen així nous valors, ple sentit i plena significació.