Barcelona va estar ocupada i sotmesa 2297 dies durant la Guerra del Francès (1808-1814). La repressió de les llibertats, l’extorsió econòmica amb l’ocupació i l’espoli de les cases i l’exigència creixent de diners i queviures per les tropes franceses i italianes van dur a una fugida massiva que va reduir la població a la quarta part.
La capital, tancada dins les muralles i en estat de setge perpetu, governada per Napoleó des de París al marge de la Corona espanyola imposada del seu germà Josep I, va estar fins i tot annexionada de facto durant dos anys (1812-1814) a l’Imperi francès. Aïllada i incomunicada de la resta del Principat, els seus habitants assistien incapaços als successius intents dels sometents, l’exèrcit espanyol i l’armada anglesa per alliberar-la, mentre els patriotes que conspiraven intramurs eren passats per les armes o penjats a la forca a la Ciutadella o empresonats a Montjuïc.
Fruit d’una exhaustiva consulta en arxius i documents de l’època, Barcelona sota la bota de Napoleó recrea com era la ciutat urbanísticament, social i econòmica amb el comerç i les fàbriques tancades, amb funcionaris corruptes caragirats i com mentre una minoria invertia el temps lliure en els cafès, el teatre, els balls de carnaval i les rifes,altres milers de ciutadans s’amuntegaven en uns establiments de caritat desbordats.
Amb un llenguatge i un estil periodístic àgil, el llibre sobrevola un període força historiat des de la perspectiva bèl•lica, però no prou analitzat pel que respecta al modus de vida quotidià dels seus ciutadans.