El llibre no va ser la principal aportació de la impremta al progrés de la Humanitat. La contribució més significativa —la més revolucionària— va ser la producció d’una sèrie d’obres menors que van afavorir la modernització de la societat. Partint d’aquesta idea, l’autor planteja un canvi de paradigma en la valoració sobre l’impacte de la invenció de la tipografia. Prenent el cas de la Catalunya dels segles XVI al XVIII, s’hi mostra com la impremta va incidir en gairebé tots els àmbits de l’activitat humana. La utilització generalitzada i extensiva de butlletes —semblants als actuals formularis— va millorar el funcionament de l’administració i de les institucions, la recaptació d’impostos, el comerç i el transport marítim; va contribuir a la salvaguarda de la salut i de l’ordre públic i va ajudar a organitzar la justícia, la defensa i la pràctica religiosa. L’ús de la impremta, a més, no va ser exclusiu de les ciutats, sinó que va arribar també a l’àmbit rural. En combinació amb el correu, va afavorir la comunicació, la circulació de la informació, la governabilitat i la cohesió territorial. Els llibrets d’ensenyament van tenir un gran importància a l’hora d’instruir el poble en la lectura. La revolució de la impremta fou possible perquè els tallers tipogràfics es convertiren en extraordinaris instruments de fabricació de paper imprès a gran escala, amb una capacitat productiva que els situava a l’alçada d’activitats més pròpies de l’era industrial.
