?Haces peste a catalán. A ver si te duchas guarro!?, insultava un guàrdia civil, segons un dels sumaris de denúncies de tortura, a un dels prop de seixanta detinguts de l?estiu del 1992. L?Operació Garzón. Un balanç de Barcelona ?92 és un reportatge sobre les multitudinàries detencions esdevingudes l?any de la glòria olímpica, un balanç sobre la violació dels drets humans en els Jocs de Barcelona ?92.
Durant una dècada i fins 1992, els Jocs Olímpics van ser el pro¬jecte polític socialista per a Barcelona; es votava per les olimpíades. La dissidència a aquell projecte va ser silenciada i criminalitzada, de primer des dels mitjans de comunicació i després des dels calabossos de la Guàrdia Civil. En aquell context, els independentistes catalans van ser acusats de terroristes sobre la base de declaracions autoinculpa¬tòries fetes sota tortures. La crítica a les olimpíades no només posava en dubte que els Jocs fossin una solució al dèficit d?inversió de l?Estat a Barcelona, sinó que també demanava una representació esportiva nacional als Jocs (Comitè Olímpic de Catalunya) i una imatge catalana del país. Crítiques i demandes que l?Estat espanyol va voler silenciar per tots els mitjans, incloent-hi el policial.
Dotze anys després de l?Operació Garzón, el novembre del 2004, el Tribunal dels Drets Humans d?Estrasburg va condemnar el Regne d?Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels independentistes catalans detinguts l?estiu del 1992. Una sentència que va deixar en evidència tota l?operació engegada pel jutge Baltasar Garzón. Un reportatge periodístic esfereïdor de la il?lusió olímpica.
