És possible parlar en el segle xxi d?una identitat compartida? Encara més, és possible fer-ho per al cas d?una societat tan complexa i heterogènia com la mallorquina? Aquest és el fantasma que recorre Somnis compartits des de la primera fins a la darrera pàgina.
Així comença Toni Rico el pròleg d?aquest llibre, una obra que, a partir d?entrevistes a personalitats diverses, intenta interessar els lectors en el debat sobre els mínims comuns denominadors que ens defineixen com a comunitat, un debat que, més prest que tard, haurem de tenir com a col·lectivitat, i que, si no l?abordam amb la serenor i l?altesa de mires que els temps requereixen, suposarà un llast a mitjà termini per al nostre progrés social, polític i econòmic.
Per dir-ho en paraules de Guillem d?Efak, «un poble no serà mai poble si no té somnis compartits». Sigui, per tant, aquest llibre una aportació dins aquests somnis compartits, perquè, algun dia, els mallorquins i les mallorquines puguem esdevenir veritablement poble.