Editat per primera vegada el 1971, quan la manca de llibertats obstaculitzava la tasca intel·lectual i impedia tractar amb rigor les qüestions històriques més recents i, especialment, la història política i institucional del període republicà o els temes relacionats amb el desvetllament nacional o identitari, el llibre estudia els orígens del valencianisme polític, des de la Renaixença fins a l'Avantprojecte d?Estatut d?Autonomia del juliol de 1931, la Conjunció de Partits del 1932, la política entorpidora del blasquisme, i els diferents avantprojectes d?Estatut d?Autonomia elaborats des de la victòria electoral del Front Popular fins a la fi de la Guerra Civil. La reedició de l?obra de Cucó coincideix amb uns moments particularment difícils per al País Valencià, quan el conservadorisme neoregionalista i espanyolitzador té encara l?hegemonia política, controla les institucions autonòmiques i, cedint a la pressió dels grups més ultres, practica una política cultural que sembla definir-se més pel seu anticatalanisme que no pas pel seu regionalisme. En aquest estat de coses, el llibre de Cucó permet comprovar com algunes d?aquestes actituds no tenen res de nou i entronquen directament amb el més ranci del blasquisme, de Lo Rat Penat castellanitzat i anticatalà de Llorente o dels editorials incendiaris i forassenyats de ?Las Provincias? de començament d?aquest segle. L?obra s?inicia amb una llarga introducció que revisa i posa al dia els conceptes polítics del valencianisme.