Amb un esguard tendre i afectuós, l’autor descriu amb naturalitat els afanys, les riqueses i les misèries, la bellesa i la maldat, tots els mals i els temes considerats tabú que conformen el mosaic de la societat egípcia. Així, l’homosexualitat, la hipocresia religiosa, la corrupció, el fonamentalisme, l’abús de poder i l’esclavitud sexual de la dona davant el patró són narrats sense prejutjar però sense pietat. El fanatisme de Taha, l’homosexualitat de Hatim, l’abús dels amos amb Butheina, el poder del Gran Home, la riquesa d’Azzam i la decadència del passat aristocràtic de Zaki conformen dins de L’edifici Iaqubian l’enrunament d’un país.