Els irredempts és una narració en tres temps. Com en els tríptics de Francis Bacon, els personatges es regiren en els seus panells i generen la seva pròpia iconografia. És un tríptic de diapositives en fuita: un solar per a una escola de la perifèria on bastir un simulacre de vides; una família superada pel llenguatge i per la pèrdua dels pares, que obre una falla vital; i una ciutat escindida com a testimoni de la desfeta de l’amor platònic enmig de l’art.
La divisió en tres espais de diversitat narrativa s’unifica en una sola, intensa, experiència de llenguatge. Aquests episodis de situació i condició humanes, que per si mateixos agiten la passivitat distant del lector, s’eleven a través d’un manierisme contingut, que allunya la complaença en la bellesa per enfrontar el lector a una sensació d’abisme situada en el territori del sublim.
Hi podeu llegir espais d’exili, de desarrelament, de dol, històries de re- negats i de fronteres —socials, familiars, personals. D’integracions i de desintegracions. I, al final, sempre un anhel: tornar al lloc d’on venim. Si aconseguim recordar quin era.
Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975). Viu a Girona. És professora de llengua i literatura i fa classes d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va guanyar el Premi Literari Ciutat de Badalona amb el recull de contes Silenci a taula (Viena Edicions, 2014). També és l’autora dels textos infantils de Plou…però quin sol! (La Meceua, 2013). Ha publicat contes en diverses antologies i al portal Paper de Vidre.
