La Virgínia té cinquanta-dos anys i viu en un pis alt dels afores de Roma. Fa poc que li han extirpat un pit i que s’ha separat de l’Alberto. La mort del pare farà que hagi de tornar a Girona, la seva ciutat, després de molt temps de no ser-hi. El retrobament amb la família i sobretot amb un passat que semblava oblidat li desvetllarà emocions, records i enyorances. Amb un seguit de fotografies reals i imaginades, la protagonista d’aquesta intensa història intentarà redescobrir el seu cos i el seu present, i també l’amor. «El temps que se’n va, voldria dir-li, i el que encara tinc de moment. Això és el que em miro. La mena de bellesa que té veure el temps com flueix indiferent a tot i a tothom i fins i tot a un mateix».
