Tenim tendència a pensar que les revolucions són fortes: frustracions i reivindicacions
cridades als carrers. Però les idees que els alimenten s’han concebut tradicionalment en espais molt més tranquils, en racons petits i aïllats on una avantguarda pot xiuxiuejar entre ells, imaginar realitats alternatives i deliberar sobre com assolir els seus objectius. Aquest llibre extraordinari és una recerca d’aquests espais, al llarg de segles i entre continents, i un avís que —en un món dominat per les xarxes socials— aviat s’extingeixen.
Gal Beckerman, editor de The New York Times Book Review, ens porta al segle xvii, a la correspondència que va impulsar la revolució científica, i després avançar en el temps per examinar els motors del canvi social: les peticions que van assegurar el dret a votar a la Gran Bretanya de la dècada de 1830, els fanzins que van donar veu a la ràbia de les dones a principis dels noranta, i fins i tot les aplicacions de missatgeria utilitzades pels epidemiòlegs que lluitaven contra la pandèmia a l’ombra d’una administració inepta. En cada cas, Beckerman mostra que els nostres moviments socials més definitius —des de la descolonització fins al feminisme— es van formar en xarxes tranquil·les i tancades que permetien a un petit grup incubar les seves idees abans de difondre-les àmpliament.
Però Facebook i Twitter estan substituint aquests espais productius i privats, en detriment dels activistes d’arreu del món. Per què es va ensorrar la Primavera Àrab? Per què Occupy Wall Street mai va tenir força? Black Lives Matter ha assolit tot el seu potencial? Beckerman revela què li falta a aquest nou ecosistema de xarxes socials, des de la paciència fins a l’enfocament, i ofereix una recepta per tornar a fer créixer idees radicals.
Líric i profund, La calma abans de la tempesta mira al passat per ajudar-nos a imaginar un futur diferent.
