Un cop al mes, en Milo ha de fer un llarg trajecte en metro amb la seva germana. Per distreure’s, per no pensar en aquelles papallones que sent a la panxa, barreja d’emoció i de nervis, observa les cares de la gent i dibuixa les seves vides a un quadern.
Al vagó hi viatja un home sense afaitar, un altre que sembla absent i solitari, i una dona que vesteix un vestit de núvia. Potser ella i el seu marit viatjaran en globus després de les noces, pensa en Milo. Potser el nen que acaba d’entrar, el de corbata i sabatilles lluents, viu a un castell, on l’espera una safata de sandvitxos preparats per un xef francès…
En Milo també es pregunta: com el veuen els altres? Però quan descobreix que el nen de la corbata va al mateix lloc que ell, es replanteja totes les històries que ha inventat.
Aquest llibre, creat per dos autors excepcionals, subratlla el valor de la creació artística com a recurs per superar situacions d’angoixa. I també ens convida a desconfiar dels judicis superficials o les primeres impressions; no vivim a un món blanc o negre, tots som éssers únics.
