Cassandra ha estat assassinada. L’assassinat succeeix fora de l’escena, tant de l’antiga tragèdia d’Èsquil (Agamèmnon de l’Orestia) com del relat modern, el monòleg de Cassandra davant de les portes del palau de Micenes, de Christa Wolf, l’obra que ha inspirat Kima Guitart. A l’obra de Kima Guitart són les sedes de sang les que ens relaten tota la història, amb els seus plecs, que són el gest i l’expressió de les robes (Gilles Deleuze), les intensitats i gradacions del vermell en el seu estat de sedes que desborden el recipient com la sang que es vessa sense parar de la copa, sedes caigudes, cadàvers.
La construcció de Llobera passa per l’estrofa breu, epigramàtica, i conforma un perfecte diàleg amb les sedes de Kima Guitart. El blanc, la delicadesa, la sang. Format en major part per quartetes i tercets —també hi trobem una tanka—, es val en tot moment de la simplicitat d’allò que s’hi exposa, tant a nivell formal com de llaços semàntics. I això fa que la connexió lectora sigui pràcticament immediata, amb ferida i sotrac inclosos.