La veritat del món, la veritat que organitza el món, és la veritat del capital. Enfront de la seva lògica expropiadora, que ens redueix a espectadors de la nostra pròpia impotència, proposem la necessitat de conquerir espais de pensament com a condició per començar a prendre el món amb les nostres mans. Pensar el món no és la condició per transformar-lo, sinó l?inici de la seva transformació. No defensem un pensament abstracte protegit a la seva torre d?ivori sinó un pensar compromès i experimental. Per començar a pensar cal interrompre, en primer lloc, la mobilització total que es confon amb la nostra vida. Pensar és interrompre, desplaçar, sabotejar, articular? Intervenir en l?actual combat del pensament. Trencar les premisses de tot allò que ens impedeix pensar. Cada vegada sentim amb més força que els nostres pressentiments són veritat.
