La privació de llibertat com a pena principal no seria un invent del segle XVIII, tal com penalistes, historiadors i sociòlegs han argumentat, sinó que caldria buscar-ne les arrels en les pràctiques de l’ortodòxia cristiana del segle XIII.
A través de la reconstrucció històrica de la Casa de les Egipcíaques a Barcelona, l’autora posa el focus en l’experiència de les dones preses, per la seva condició de dones i per delictes sexuats des dels darrers segles medievals fins al segle XIX.
Qüestionar l’ordre social del pare i la moral cristiana hegemònica eren motius pels quals les dones eren tancades a la presó de les Egipcíaques.
Al segle XV, amb l’exemple de les Egipcíaques, el càstig salta de la llar i l’autoritat exclusiva del pater familias a aquesta institució carcerària.
Recuperar aquesta experiència penitenciària significa fer un exercici d’herstòria. Restituir les narratives del dolor per reparar l’oblit i el trauma transgeneracional.