La majoria de dones de la nostra societat afirmen que es depilen perquè volen, perquè se senten més atractives o per motius d’higiene. No depilar-te, en canvi, i encara més mostrar públicament que no et depiles, sol ser una decisió política. Aquest llibre desmunta les idees preconcebudes sobre les «bondats» de la depilació i analitza les penalitzacions socials que comporta mostrar el pèl corporal tal com ens neix. Amb les dades a la mà, veurem que l’elecció no és
lliure i que mostrar o no mostrar el pèl corporal no és una simple opció inofensiva. Quins pèls estem obligades a erradicar si volem ser vistes com a «dones de veritat»? Quins impactes té sobre la nostra salut (física i mental) acatar les normes socials sobre depilació? Què passa si no podem? I si no volem?
«El més fascinant de tot aquest mecanisme és que un artefacte social (la depilació) es consideri mostra de feminitat innata. Seria lògic que el pèl corporal, que separa la nena de la dona, es considerés intrínsecament femení
(i, fins i tot, sexi). En canvi, hem arribat al punt en què és tot el contrari».
