On hi havia una central tèrmica, ara hi ha un gran buit.

Isidorín s'ha prejubilat després d'una vida dedicada a la mineria i ocupa les seves hores aprenent rus i organitzant carreres per als nois del club ciclista. Pensa que la seva dona Milagros s'està fent vella, i ella creu, al seu torn, que ell només obre la boca per molestar-la. El matrimoni fa aigües i ella busca una il·lusió en el professor de bachata de la residència per ancians on treballa.

Na Juli, una de les seves companyes a la residència, duu una temporada faltant de manera sospitosa a la feina. Se l'ha vist pels bars del poble i de León amb en Xairu, el fill d'Isadorín i Milagros, que aspira a alcalde de Llanos de Alba amb un partit d'extrema dreta i sense gaires arguments polítics. En realitat, la seva vida sembla basar-se en comprovar si estar destruït el fa indestructible o si, com més destruït està, més es pot destruir.

Aquesta novel·la mira les esquerdes d'una relació que s'ha construït en base a demolicions: el silenci insuportable a la casa i el soroll encara més insuportable al cap, la incapacitat d'expressar sentiments, la possibilitat de sentir-se observada i ignorada alhora, com de diferent podria ser la vida si no s'assemblés tant a la dels nostres pares.

Passant de la desindustrialització als afters, amb tota la cruesa i la tendresa, Ropa tendida és una ruta amb cotxe per un poble depriment però amb encant, una obra que ens parla del desig d'escapar no d'un lloc, sinó d'un mateix.

Us hi esperem!