Ana, Rakel I Miguel passen la vida esperant el moment en què es calmi la voràgine del dia i, submergits en la dolçor del patxaran, puguin seguir teixint junts la xarxa que els sosté. Els vigila un cap de bou en la penombra —la mateixa que oculta l'ombra d'un cos malalt—, i no molt lluny tenen el Paradise, amb els seus reservats, la seva moqueta a les parets i la seva pista, en la qual els desitjos vedats surten a ballar. Més enllà està la ciutat, plena de nous ambients, de l'aire nerviós d'allò estrany, de les localitzacions de la modernitat.

Hi cap un món sencer entre les rajoles vermelles i les ungles greixoses del Gloria, en la història de la qual ens endinsem a través de diferents portes temporals. Les persones són la seva base, ciments que tan aviat es refreden com cremen —en els instants de complicitat, les marques de violència que s'amaguen, les hores de feina compartides o les converses que emmudeixen a intervals— per així, potser, fer lloc a altres de nous. Aquesta aclamada i intel·ligent novel·la és d'aquelles que deixen petjada.

Publicada originalment en euskera va tenir una calorosa rebuda per part de públic i crítica en el seu idioma original. Una novel·la que avança i retrocedeix en el temps mostrant un entorn industrial basc, gris de xemeneies i fum, pel qual diferents personatges s'obren pas. Nerea Ibarzabal Salegi filma amb paraules els contorns del passat més recent.

Us hi esperem!