«La gestió estatal de les categories racials és anàloga a la gestió de les seves carreteres o ports o telecomunicacions; les pràctiques ideològiques i materials racistes són una infraestructura que necessita ser actualitzada i modernitzada periòdicament: això és el que s'entén per racialització. No són només els interessos o forces externes a l'Estat les que construeixen i milloren a través d'aquestes pràctiques, també ho fa l'Estat com a tal.»

Aquesta cita és només una mostra de la potència crítica de Ruth Wilson Gilmore. Alumna de Neil Smith i creadora de la geografia carcerària, Gilmore encarna i sintetitza el feminisme antipunitiu d'Angela Davis, la crítica de la raça d'Stuart Hall i la geografia crítica de Mike Davis, desbordant-los amb una capacitat tremenda de connectar diferents qüestions i plànols.

El fet de col·locar el pes del racisme en la producció de diferències que exposen a determinats grups socials a una major vulnerabilitat «davant la mort prematura», la seva comprensió del racisme resulta clarivident i desmitificadora, per exemple, quan aborda la realitat d'aquelles comunitats blanques que pateixen processos de degradació ambiental i que «han après a denominar el que està succeint com a "racisme ambiental" […] adquirint la sensació que la seva blanquitud va caient a capes».

Connectant el que ha anomenat «estat de guerra» d'un ordre penal i penitenciari convertit en un sistema de producció i governança de població excedent, alhora que en un lucratiu circuit de negocis privats, ha desenvolupat una de les seves aportacions conceptuals més importants, extensiva i extrapolable a diferents àmbits i contextos: l'estat anti-Estat, entès com a «un Estat que creix sobre la promesa de reduir-se».

Però, més enllà de la proposta teòrica o crítica, Gilmore aborda la pràctica política de l'emancipació, tant en la relació entre activisme i acadèmia —problematitzant-la i retant als espais acadèmico-activistes a pensar quines són les condicions d'una pràctica radical—, com en les pròpies necessitats dels moviments de base contemporanis: «Allò que està en joc no és només com lluitem per guanyar, sinó també com de preparades estem per les victòries. Preparar-se per guanyar significa estar llesta pel matí següent».

Us hi esperem!