Més enllà d’un entorn construït, la ciutat horitzontal és una producció social. Una producció que pressuposa unes relacions comunitàries entre iguals amb un fort vincle social i que implica una cultura de carrer a escala humana amarada de convivència -a voltes harmoniosa, a voltes conflictiva-. Els seus són carrers d’acollida, fets per acollir al qui arriba, on lentament es va sedimentant una sòlida identitat de barri composada de vida quotidiana i memòria col·lectiva. Avui aquesta ciutat horitzontal està amenaçada i és a punt de desaparèixer per les formes de dominació que imposa la ciutat neoliberal vertical. Resulta que només els rics poden viure horitzontalment i si ets pobre, estàs condemnat a viure en vertical i com més aïllat, millor.
Portàvem molts de temps esperant aquest llibre. Stefano Portelli ha (sobre) viscut en primera persona els efectes de la devastació urbanística del barri de Bon Pastor de Barcelona i ens n’explica els detalls. La persecucció i expulsió d’unes formes de vida contraproduents al règim hegemònic neoliberal. El resultat? Una etnografia compromesa que ha derivat en un treball antropològic excel·lent.
