En una capsa tancada amb pany i forrellat que només pogués obrir-se des de dins, no tant parlar la llengua com ser parlat per ella: lletra, lettre, littera, llitera, litter, litura, literatura, lituraterra, lectura terra: terra que t’erra, par(au)la i (en)raona: un (gau)dir. La llengua, que no té ossos però en trenca de molt grossos. Ai, lector, no prenguéssim pas mal...
Jacques Lacan (París, 1901-1981), metge psiquiatra i psicoanalista, fundador de l’École Freudienne de Paris l’any 1964 després de dues escissions de la comunitat psicoanalítica francesa i de ser exclòs de la institució psicoanalítica internacional, va reformular les tesis originals de Freud amb el seu axioma segons el qual l’inconscient està estructurat com un llenguatge. L’any 1953 inicià el seu famós seminari, que va sostenir setmana rere setmana fins al final i on es van formar diverses generacions de psicoanalistes. La seva obra, nombrosa i diversa, inclou la tesi de 1932, De la psychose paranoïaque dans ses rapports avec la personalité (1975); els seus Écrits (1966); i Autres écrits (publicats el 2001); a més de les conferències i seminaris recollits en vint-i-cinc volums, en curs d’edició, sota el títol conjunt de Le Séminaire.
Traducció de Miquel Bassols
Perejaume, Una ratlla
Miquel Bassols (Barcelona, 1958), psicoanalista, doctor en psicoanàlisi per la Universitat Paris 8 amb una tesi sobre L’amour, la parole et la lettre chez Raymond Lulle, president de l’Association Mondiale de Psychanalise entre 2014 i 2018, és autor de diverses obres en el camp de la seva especialitat, entre les quals Llull con Lacan (2010), Lecturas de la página en blanco (2011), Una política para erizos y otras herejías psicoanalíticas (2019) i Autoritat i autoritarisme. Una lectura des de la psicoanàlisi (2020). Viu a Barcelona.
Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és poeta, assagista i artista plàstic. Figuren entre la seva obra escrita La pintura i la boca (1993); Oïsme (1998); Obreda (2003); L’obra i la por (2007), Pagèsiques (2011), Mareperlers i ovaladors (2014), Treure una marededéu a ballar (2018); i Fonts líquides i fonts lignificades (2020). Viu a Sant Pol de Mar.
En una capsa tancada amb pany i forrellat que només pogués obrir-se des de dins, no tant parlar la llengua com ser parlat per ella: lletra, lettre, littera, llitera, litter, litura, literatura, lituraterra, lectura terra: terra que t’erra, par(au)la i (en)raona: un (gau)dir. La llengua, que no té ossos però en trenca de molt grossos. Ai, lector, no prenguéssim pas mal...
