«—¿Què vol dir haiduc?
—¿No ho saps? Doncs és l’home que no suporta ni l’opressió ni els criats, viu al bosc, mata els gospodars cruels i protegeix els pobres.»
Ànimes valentes que s’enfronten a la injustícia, els nostres haiducs viuen als boscos sota les ordres de la capitana Floarea Codrilor, lliure com el vent i bella com el dia, i saben que la vida és lluitar, estimar, somiar i patir.
Asseguts a la vora del foc, ens expliquen cadascun la seva història: les injustícies que els han dut a la revolta. Els protagonistes vessen passió a cada pas que fan, les seves actituds són sempre una reivindicació de la vida i amb les seves epopeies descobrim que els haiducs també poden viure a les ciutats, infiltrats a les files enemigues, perquè la llibertat no depèn del lloc on visquis.
Panait Istrati, rodamon i rondallaire fascinador, et fa viure les seves novel·les com si fossis un més dels seus haiducs. Escriptor de gran èxit als anys vint i trenta del segle XX, també a Catalunya, va dedicar la seva obra a la llibertat i la defensa dels oprimits. Sempre en contra dels poderosos, va ser condemnat a l’ostracisme per la seva oposició al règim estalinista. Llegir-lo avui és l’acte de justícia que es mereix.
