Cremaven és un exercici de reducció poètica al voltant de la potència i la impotència d’un llenguatge que en algun moment va avivar les fogueres de la tribu. Entre la paraula sola, veu i grafia, i la paraula inflamada de l’amant, cos i significat, hi viu la paraula oberta del poeta, que prova d’il·luminar només un instant. Del delit i el poder d’aquesta ofrena escrita, en surten versos ressonants que destapen tot allò que esmorteeix la vida.
Chantal Poch (Mataró, 1993) és Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Cineastes d’un món caigut: una interpretació de l’obra d’Andrei Tarkovski, Werner Herzog i Terrence Malick. Amb el seu primer poemari, L’ala fosca (Viena Edicions, 2020) guanya el Certamen de Poesia Salvador Iborra. Ha publicat en diverses antologies i revistes literàries i ha participat en recitals i festivals de poesia arreu del país. Fa vida a Berga.
