L'obra poètica de Joan Fuster, ara reivindicada i contextualitzada
en l'avantguarda de la creació europea contemporània, té dues
branques diferenciades, la d'un poeta exquisit i enlluernat per
la poesia pura i el postsimbolisme, i la d'un escriptor irònic i
provocatiu, sovint prosaic, amb un profund to surrealista.
La selecció de poemes que inclou No prosa —feta per Josep
Ballester, que també signa un extens i meticulós estudi
introductori— està pensada per oferir una mostra representativa
de les composicions fusterianes de caràcter més surrealista i irònic,
mordaç, les més desconegudes de la seva trajectòria, que per
diverses raons van quedar inèdites durant molts anys.
No hi falten «Quasi-oda al Mediterrani» i «Homenatge a Bernat
i Baldoví» de Terra en la boca, ni l'extraordinària «Elegia a
Rabelais» inclosa en el seu Diari, ni la carta a Albert Manent en
noves rimades per relatar la visita de Carles Riba a València del
1957, entre altres textos fonamentals.
La poesia de Joan Fuster, com tota la seva obra, es destaca com
un combat contra els enemics declarats de l'ésser humà, sempre
disposats a negar el món i la carn, el riure i la raó.