Nua cendra és un llibre escrit amb intel·ligència expressiva i precisió formal. Un poemari -el novè de l'autor- amb la capacitat per fer conviure la carnalitat de l’ésser amb la seva dimensió simbòlica i lingüística. Un combat, segons Begonya Pozo, «entre el propi cos i els límits del llenguatge», escrit amb una «intensitat sempre controlada i amb una sòlida estructura que consoliden la veu poètica de Joan Duran».
Amb referents com Vinyoli, Blai Bonet, Maria-Mercè Marçal o Cesare Pavese, Nua cendra creix a partir de la devastació: de la cendra que, un cop extingit l’incendi, fertilitza. Amb una estructura formal molt meditada, el llibre sedueix el lector amb versos que transiten i desdibuixen els límits entre el cos i la terra.