Les raons de l'exili recull una selecció dels articles
publicats per Rafael Tasis i Marca durant el seu exili
parisenc (1939-1948). La temàtica predominant
d'aquestes peces és la situació dura i difícil de la diàspora
catalana en el nou context internacional. A manera
de contrapunt, publiquem l'assaig Carta a un exiliat
català (1965), un text ambiciós —fins ara inèdit— que
Tasis va deixar inacabat a causa de la seva mort sobtada
a París el 1966. Hi defensava la tesi polèmica que, tres
dècades després, l'exili ja no tenia sentit i que s'imposava
el retorn a la pàtria.
Des d'un catalanisme europeista, Tasis traçava en
els articles publicats durant la Segona Guerra Mundial
i la immediata postguerra l'impacte cruent de la conjuntura
internacional en la catalanitat. Des de l'exili o
l'interior, calia un esforç coordinat per garantir la continuïtat
de la cultura i la legitimitat republicana. Amb
molta més distància crítica, Carta a un exiliat català
plantejava, en canvi, la significació que prenia l'exili en
el marc d'una evolució profunda de la societat catalana
sota el jou del franquisme. Tasis hi postulava que només
des de Catalunya estant es podia treballar amb efi càcia
per reconstruir nacionalment un país vençut.
