Les Illes Balears són segurament un dels països més turistificats d’Europa, per la qual cosa han esdevingut un laboratori social difícil de repetir. La progressiva turistificació de l’arxipèlag al llarg dels segles XIX i XX no només ha afectat l’àmbit econòmic o territorial. També ha canviat la cultura illenca. Potser fins i tot ens podríem plantejar si l’ha creada. Viatgers i viatgeres han arribat a les Balears per consumir una idiosincràsia local que sovint s’ha correspost a imaginaris i fantasies inventades. La població local, d’altra banda, moltes vegades ha recreat parcialment aquests estereotips culturals, de manera més o menys conscient. El present llibre no planteja el contacte turístic com un fenomen d’assimilació i homogeneïtzació cultural, sinó com una font de creativitat en la qual els diferents col•lectius en contacte han pogut desenvolupar múltiples identitats de gènere, classe o procedència. Des d’una perspectiva multidisciplinària, els diferents capítols tracten mostres de manifestacions literàries i musicals, llenguatges publicitaris, construccions arquitectòniques, processos de patrimonialització, rituals festius, oci nocturn i pràctiques de vacances com a exemples de cultura turística configurada i desenvolupada a les Illes Balears. Tanmateix, no ens ofereixen una visió idealitzada de les produccions culturals lligada als imaginaris turístics. En tot moment tenen en compte les relacions de poder desiguals que s’estableixen en el contacte turístic, tant des de la perspectiva de gènere com de classe o en relació amb els discursos colonials. Per tant, el llibre també parla de la progressiva importància del turisme en l’ordenament social a les Illes Balears i al món en general, des del segle XIX fins al moment actual.
