Pau Colomina, milicià anarcosindicalista, combatent als carrers de Barcelona i al Front d’Aragó, és destinat a Fogueres de Balaguer, un destí de rereguarda que, a més, és el poble de la seva família.
Quan el front es desfà i la guerra s’apropa al poble, dubta si marxar, com tots, o quedar-se. Què podia esperar d’una guerra que estaven perdent i d’una revolució castrada? El fals dilema ara es presentava amb tota la seva cruesa: ni guerra ni revolució. Només quedava lluitar pels teus i… sobreviure.