La novel·la relata dos anys especialment traumàtics de la vida de l'autor, en què els secrets familiars el van atrapar profundament, i mostra com l'escriptura d'aquest llibre va significar un alliberament per l'autor. El 2003, Carrère va filmar un documental en una petita ciutat de Sibèria sobre un presoner rus trobat cinquanta anys després del final de la Segona Guerra mundial en un hospital, completament sol i oblidat. Aquell viatge li va fer seguir la petja de les seves arrels russes i el va encarar amb la història del seu avi, desaparegut durant la Segona Guerra mundial i sospitós d'haver col·laborat amb l'ocupació nazi. Una novel·la russa és la història d'un home absent de la seva pròpia vida, també de la dona que estimava, i atrapat per una absència indefugible en tota la seva existència, la de l'avi, un personatge amarg, obsessionat pels seus fracassos i per la incapacitat de complir un destí a l'alçada de les seves expectatives.A través d'aquesta experiència, transformada en llibre, i de la confrontació de l'autor amb la seva propensió a l'obsessió opressiva i autodestructiva heretada del seu avi, Emmanuel Carrère decideix conjurar-se contra la fatalitat familiar. Una vegada redimit d'aquest passat secret, font de vergonya i d'infelicitat de diverses generacions, comprèn els seus fracassos i s'allibera finalment de la seva obsessió per l'horror.