“Un cop vaig tenir set anys, aviat en tindré setanta” cantusseja Patti Smith mentre puja les escales de casa. L’Any del Mico comença amb la pèrdua de l’amic que anys enrere li va suggerir de fer rock. Què fas quan la gent que t’estimes mor i deserta de la realitat?
Llegeixes, escrius, dorms, menges. I en el cas de L’Any del Mico t’aventures a un viatge estrany. Com els que es fan amb vint anys però amb el ritme de la maduresa. Patti Smith recorre el seu món per entendre’l de nou, les parades són les cases dels amics escampats arreu. Santa Cruz, Kentucky, Nova York, Lisboa, Tucson, el DF. Amb sorpresa, allò que tenia importància ja no en té i mentrestant noves preguntes s’han obert camí.
