Carlos Zanón (Barcelona, 1966) és autor dels llibres de poemes El sabor de tu boca borracha
(Nínfula, 1989, menció especial Premio Anthropos), Ilusiones y sueños de 10000 maletas (Ed.
Libertarias-Prodhufi, 1996), En el parque de los osos (Ayuntamiento de Málaga, 2001, finalista
del Premio Nacional de Poesía Ciudad de Irún), Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan (Ed.
Hiperión, 2004, Premio Valencia de Poesía), Tictac tictac (Ed. Carena, 2010), l’antologia Yo
vivía aquí (1989-2012) (Playa de Ákaba, 2012), Rock’n’roll (66rpm, 2014) i Banco de sangre
(Espasa, 2017).
En l’àmbit narratiu és autor de les novel·les Nadie ama a un hombre bueno (Ed. Quadrivium,
2008, Sigueleyendo, 2012), Tarde, mal y nunca (Saymon, 2009, RBA Serie Negra, 2010), Premio
Brigada Mejor Primera Novela, finalista del Premio Memorial Silverio Cañada, Giallo e dellNoir -Itàlia- i Violeta Negra -França, No llames a casa (RBA, 2012, 6a ed.), Premi Valencia Negraa la millor novel·la de l’any, Yo fui Johnny Thunders (RBA, 6a ed), Premi Salamanca Negra a la millor novel·la del 2014, Premi Novelpol 2015 i Premi Dashiell Hammet 2015, del llibre de relats Marley estaba muerto (RBA, octubre 2015) i de la seva última novel·la Taxi (Salamandra, octubre 2017). La seva obra narrativa s’ha traduït i publicat als Estats Units, Alemanya, França, Holanda i Itàlia.
Col·labora com a articulista, crític musical o literari a diaris, revistes i suplements culturals.
www.carloszanon.com
