Allà a l02019;avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistes imponents, es troba l02019;Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges. I és que el Mili Santamarta, personatge histriònic i únic hereu de la nissaga familiar i regent del club, rep la terrible notícia de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament amb la Sancha, la seva mare adoptiva i mà dreta del bordell 02014;i també trasbalsada per la mort del seu fill anys enrere02014;, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall, suposarà una caixa de sorpreses, amb desapareguts, traficants de dones, llistes inesperades, sectes satàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes... i molts morts.
Després d02019;inaugurar la col·lecció amb Història de mort, Andreu Martín torna a «crims.cat» amb una novel·la dura, violenta, però amb la ironia i l02019;humor necessaris, amb girs constants d02019;un ritme vertiginós on amb prou feines hi ha espai per a la pausa, i aquí el lector es converteix gairebé en un personatge més dins d02019;una trama on cadascun dels detalls compta.
