«Tant com en el conte i en la novel·la exten· sa, potser més i tot, Narcís Oller va saber trobar la justa mesura literària en la novel ·la curta. La publicació de L'Escanyapobres (1884) va confirmar el narrador revelat en La Papallona. En aquest breu i intens relat, els canvis provocats per la industrialització serveixen de teló de fons al vigo· rós "estudi d'una passió" que el subtítol anuncia. Moltes coses s'hi insinuen, però el protagonisme correspon a l'avarícia, tema literari universal i etern, que havia proporcionat tipus inoblidables en obres mestres de l'escola realista a la qual Oller s'incorporava. En el deliri de la bogeria pel diner, l'Oleguer i la Tuies constitueixen dos magnífics i extrems "casos" de deshu· manització en el context contemporani.»