Fragments Flâneur segueix el rastre escrit que autors atemporals han deixat en la seva obra. Cada llibre de la col·lecció recull els fragments i passatges més destacats de l'obra d'autors com Marcel Proust, Henry David Thoreau, Emily Dickinson, Herman Melville, Gustave Flaubert, entre d’altres.
Emil Cioran va dir que la filosofia, per englobar la contradicció (un fet ineludible), només podia ser fragmentària. Per la seva condició circular, el fragment crea una realitat tancada, però amb una vida pròpia que il·lustra i fa emergir una porció de realitat autosuficient:
«En tots els fets que en la vida i les seves situacions contrastades es relacionen amb l'amor, el millor és no mirar de comprendre, perquè, en el que tenen d'inexorable i d'inesperat, semblen més aviat regits per lleis màgiques que no pas per lleis racionals»
«Les èpoques del nostre cor són com illes empassades per l’oceà en el moment que el viatger les deixa, el rastre de les quals, encara que algun record tendre l’hi torni a portar, ja no podrà tornar a trobar»
«L’únic que queda en un llibre és l’inexpressable, allò que crèiem que no aconseguiríem fer-hi entrar. És alguna cosa vaga i obsessiva com el record. És una atmosfera»
Marcel Proust (París, 1871 – 1922) és l’escriptor més important del segle XX. Després de dedicar la joventut a observar la societat mundana parisenca del seu temps, va passar els últims tretze anys de vida tancat en una habitació insonoritzada eternitzant un seguit de personatges que van quedar perduts en el passat. El resultat d’aquest esforç titànic va ser un mausoleu que va titular A la recerca del temps perdut. Amb un estil laboriós i imbricat, distingit per una subtilesa irònica inigualable, Proust reflecteix els mecanismes que conformen la memòria i el dolor infinit que pot provocar l’amor. Com tots els genis, Proust va ser capaç d’inventar un món i de canviar el que li va tocar viure.
