Durant els convulsos anys trenta del segle XX les masses van accedir a la participació política i social i, a Espanya. L'inevitable conflicte pel progrés de la Història va plantejar el dilema entre el sentit de la majoria o el de les elits, arrassant el consens de la Modernitat, en la qual aquestes últimes buscaven el millor per les primeres, amb la qual cosa es va conformar l'opció emancipadora de la democràcia i la pau entre els pobles o la guerra i el domini dels privilegiats en un sentit nacional. La lluita contra el supremacisme va sumar el poble basc i els seus treballadors contra el predomini de la forma que va adoptar la reacció: el feixisme espanyol. La seva lluita no va triomfar, per ser massa ètica davant els maquiavel·lismes de l'opció del poder, però encara avui és vàlida per la seva inspiració davant els presents instruments de domini que consideren prescindibles a les majories socials i el seu desenvolupament vital.